{"id":2342,"date":"2016-11-30T08:42:02","date_gmt":"2016-11-30T08:42:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.felipegonzalez.es\/biografia\/"},"modified":"2018-02-19T15:36:42","modified_gmt":"2018-02-19T15:36:42","slug":"bio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/","title":{"rendered":"Biografia"},"content":{"rendered":"

[vc_row el_class=”biografia-banner js-biografia-banner” css=”.vc_custom_1488391833660{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/bio-banner.jpg?id=65) !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-banner-left” width=”1\/2″][\/vc_column_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-banner-right” width=”1\/2″][vc_column_text el_class=”biografia-banner-text”]Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez<\/strong><\/p>\n

Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d’Espanya durant la segona meitat del segle XX. Va ser un dels protagonistes de la transici\u00f3 democr\u00e0tica i el tercer president del Govern d’Espanya\u00a0des de la reinstauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia a finals dels anys setanta. Ha estat el president que m\u00e9s temps s’ha mantingut en el c\u00e0rrec (quatre legislatures durant tretze anys i mig).<\/p>\n

Durant els seus anys de govern (entre 1982 i 1996) es va produir la modernitzaci\u00f3 d’Espanya i la integraci\u00f3 completa del pa\u00eds al concert europeu. Malgrat que actualment est\u00e0 retirat de la professi\u00f3 pol\u00edtica, l’expresident continua actiu en diferents focus d’actualitat de l’\u00e0mbit europeu i llatinoameric\u00e0.<\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Sevilla l’any 1942; t\u00e9 tres fills i set n\u00e9ts. Va estar casat entre 1969 i 2008 amb Carmen Romero L\u00f3pez. Es va casar en segones n\u00fapcies amb Mar Garc\u00eda l’any 2012. \u00c9s aficionat a la bona taula i la cuina i li encanta la fotografia. \u00c9s ben sabuda la seva devoci\u00f3 per la natura i el cultiu de bonsais, per\u00f2 no \u00e9s tan coneguda la seva passi\u00f3 pel disseny de joies i mobles. Per relaxar-se li agrada jugar al billar, llegir un bon llibre o treballar i tallar pedres. Es declara lector empedre\u00eft i entusiasta del flamenc. Mant\u00e9 la curiositat intacta i l’afany per seguir descobrint coses noves.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-nav”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/3″][vc_btn title=”Biografia” style=”classic” shape=”square” link=”url:https%3A%2F%2Fwww.felipegonzalez.es%2Fca%2Fbiografia%2F|||” el_class=”is-marked”][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″][vc_btn title=”Premis y reconeixements” style=”classic” shape=”square” link=”url:https%3A%2F%2Fwww.felipegonzalez.es%2Fca%2Fpremios-y-reconocimientos%2F|||”][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″][vc_btn title=”Participa a” style=”classic” shape=”square” link=”url:https%3A%2F%2Fwww.felipegonzalez.es%2Fca%2Fparticipa-en%2F|||”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-nav-pdf”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_btn title=”Podeu descarregar-vos la biografia completa tot fent clic aqu\u00ed.” style=”classic” shape=”square” link=”url:http%3A%2F%2Fs1.felipegonzalez.es%2Fwp-content%2Fuploads%2F2017%2F02%2Fbiografia_fgm_ca.pdf||target:%20_blank|”][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timeline”][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-text”][vc_column_text]Naixement<\/p>\n

Secretari General del PSOE[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-number is-marked”][vc_column_text]1942-1974[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timeline”][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-number”][vc_column_text]1974-1982[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-text”][vc_column_text]Secretari General del PSOE<\/p>\n

President del Govern[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timeline”][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-text”][vc_column_text]President del Govern[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-number”][vc_column_text]1982-1996[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timeline”][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-number”][vc_column_text]1996-2004[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-text”][vc_column_text]Expresident’i diputat[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timeline”][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-text”][vc_column_text]Exdiputat[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timeline-number”][vc_column_text]2004-Actualitat[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” css_animation=”fadeIn”][vc_column][vc_empty_space height=”10px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” parallax_image=”2312″ css_animation=”fadeIn” el_class=”biografia-timesection js-bio-anchor-0″ css=”.vc_custom_1488391859293{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/1942.jpg?id=2312) !important;}”][vc_column width=”5\/12″ el_class=”biografia-timesection-col” css=”.vc_custom_1480524037925{padding-top: 800px !important;padding-bottom: 800px !important;}”][vc_column_text]1942<\/p>\n

1974[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”7\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timesection-down is-left”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”4\/12″][vc_column_text]Naixement<\/p>\n

Secretari General del PSOE[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”8\/12″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”7\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”5\/12″][vc_empty_space height=”1px”][vc_column_text]<\/p>\n

\u201cEl socialisme es pot definir,
\na grans trets, com
\nl’aprofundiment del
\nconcepte de la democr\u00e0cia\u201d<\/p><\/blockquote>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section bg-to-right biografia-juventudes” css=”.vc_custom_1488391876612{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/felipe-gonzalez-juventud.jpg?id=111) !important;background-position: 0 0 !important;background-repeat: no-repeat !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”7\/12″][vc_column_text]Felipe Gonz\u00e1lez va n\u00e9ixer el 5 de mar\u00e7 de 1942<\/strong> al barri de Bellavista de Sevilla (Espanya). Fill del tractant de ramat Felipe Gonz\u00e1lez Helguera i de Juana M\u00e1rquez Dom\u00ednguez, va ser el segon de quatre germans.<\/p>\n

Va cursar batxillerat al col\u00b7legi dels Pares Claretians i preuniversitari a l’Institut San Isidoro. Despr\u00e9s va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Sevilla. Es va llicenciar l’any 1965. <\/strong>L’any anterior havia fet un curs d’Economia a la Universitat Cat\u00f2lica de Lovaina (B\u00e8lgica).<\/p>\n

Durant els seus anys d’estudiant va col\u00b7laborar amb les Joventuts Universit\u00e0ries d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica i les Joventuts Obreres Cat\u00f2liques. L’any 1962 es va afiliar a les Joventuts Socialistes<\/strong>, que s’havien reorganitzat clandestinament a Andalusia. Dos anys despr\u00e9s, va incorporar-se al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). <\/strong>Al cap d’un any ja formava part del comit\u00e8 provincial del partit, els dirigents hist\u00f2rics del qual operaven des de l’exili (perqu\u00e8 el partit estava prohibit a Espanya des del 1939, el final de la Guerra Civil). Aix\u00ed doncs, la seva activitat va tenir lloc en la clandestinitat. De fet, l’any 1971 va participar en manifestacions contr\u00e0ries al r\u00e8gim del general Franco i va ser arrestat per la policia.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’obtenir el t\u00edtol d’advocat, va obrir un bufet especialitzat en litigis laborals, la qual cosa li va permetre con\u00e8ixer de primera m\u00e0 els problemes dels treballadors en els anys de desenvolupisme de la dictadura franquista. Des del bufet es va dedicar tamb\u00e9 a impulsar la implantaci\u00f3 de l’UGT a la capital i els pobles sevillans.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”5\/12″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” css_animation=”fadeIn”][vc_column offset=”vc_hidden-md vc_hidden-sm vc_hidden-xs”][vc_empty_space height=”1px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1488391961161{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/felipe-gonzalez-1969-right.jpg?id=125) !important;background-position: 0 0 !important;background-repeat: no-repeat !important;}” el_class=”biografia-section biografia-section-matrimonio js-biografia-section-matrimonio”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-section-matrimonio-left” width=”5\/12″][vc_single_image image=”123″ img_size=”full”][\/vc_column_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-section-matrimonio-right” width=”7\/12″][vc_column_text]L’any 1969 es va casar a Sevilla amb Carmen Romero L\u00f3pez, professora d’institut, militant socialista i sindicalista a l’UGT. Amb ella va tenir tres fills: Pablo (1972), David (1973) i Mar\u00eda (1978).<\/p>\n

Gonz\u00e1lez va ingressar al Comit\u00e8 Provincial del PSOE de Sevilla l’any 1965. El 1969 va accedir al Comit\u00e8 Nacional i l’any 1970 va ser escollit membre de la Comissi\u00f3 Executiva<\/strong>. Durant aquests anys s’iniciava un moviment de renovaci\u00f3 al partit socialista. Durant l’agost de 1972, en representaci\u00f3 de l’Executiva de l’interior (el PSOE renovat), que pugnava amb l’Executiva de l’exterior (el PSOE hist\u00f2ric,\u00a0integrat pels veterans de l’exili i encap\u00e7alat pel secretari general des de 1944, Rodolfo Llopis), va participar en el XXV Congr\u00e9s del partit, que es va celebrar a la localitat francesa de Tolosa. Dos anys despr\u00e9s, l’octubre de 1974<\/strong>, el XXVI Congr\u00e9s <\/strong>es va reunir tamb\u00e9 a Fran\u00e7a (a Suresnes) i li va encomanar la Secretaria General, <\/strong>que estava vacant des de la trobada de Tolosa com a conseq\u00fc\u00e8ncia de divisions internes.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” css_animation=”fadeIn”][vc_column offset=”vc_hidden-md vc_hidden-sm vc_hidden-xs”][vc_empty_space height=”10px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” parallax_image=”1646″ css_animation=”fadeIn” el_class=”biografia-timesection js-bio-anchor-1″ css=”.vc_custom_1488391980883{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/1979-0001-primer_parlamento_democratico-2.jpg?id=1349) !important;}”][vc_column width=”5\/12″][\/vc_column][vc_column width=”7\/12″ el_class=”biografia-timesection-col”][vc_column_text]1974<\/p>\n

1982[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timesection-down is-right”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”4\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”8\/12″][vc_column_text]Secretari General del PSOE<\/p>\n

President del Govern[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”40px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-mundoposible”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_column_text el_class=”biografia-section-title-large”]\u201cEl l\u00edder pol\u00edtic ha de procurar que els anhels i els somnis, en especial els dels joves, trobin el seu lloc a la democr\u00e0cia representativa que s’expressa a les urnes\u201d.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-med”]Felipe Gonz\u00e1lez, conegut pels seus camarades com a Isidoro<\/em>, tenia llavors 32 anys i, a m\u00e9s, comptava amb el suport de les m\u00e0ximes figures de la socialdemocr\u00e0cia europea,<\/strong> que van fer valer el seu pes a la Internacional Socialista per recon\u00e8ixer el PSOE renovat com al leg\u00edtim representant del socialisme espanyol.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Franco el novembre de 1975, instal\u00b7lat ja a Madrid amb la seva fam\u00edlia, Gonz\u00e1lez va passar a liderar una part de l’oposici\u00f3 espanyola al capdavant de la Plataforma de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica que, el mar\u00e7 de 1976, es va fusionar amb la Junta Democr\u00e0tica d’Espanya, que animava el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i que va donar lloc a la Coordinaci\u00f3 Democr\u00e0tica, m\u00e9s coneguda com a Platajunta.<\/p>\n

Durant el XXVII Congr\u00e9s socialista, que es va celebrar el desembre de 1976 a Madrid (per primera vegada a Espanya des de la Guerra Civil) Gonz\u00e1lez va ser ratificat com a secretari general.<\/p>\n

El febrer de 1977<\/strong> el govern d’Adolfo Su\u00e1rez va legalitzar el PSOE i Felipe Gonz\u00e1lez es va poder presentar a les primeres eleccions generals democr\u00e0tiques, de car\u00e0cter constituent<\/strong>, el 15 de juny del 77. El PSOE va obtenir el 29,2% dels vots i 118 escons, i es va erigir com a segona for\u00e7a al Congr\u00e9s dels Diputats, puix que va superar ampl\u00edssimament els resultats del PCE (amb un 9,3% de vots i 19 diputats).[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-zarzuela” css=”.vc_custom_1488391996876{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/felipe-congreso.jpg?id=2278) !important;background-position: center !important;background-repeat: no-repeat !important;background-size: contain !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-zarzuela-left” width=”1\/2″][\/vc_column_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-zarzuela-right” width=”1\/2″][vc_column_text]Durant el XXVIII Congres, el 17 de maig de 1979<\/strong>, Gonz\u00e1lez va presentar una pon\u00e8ncia transformadora que va ser derrotada. Aquest fet el va dur a dimitir i una gestora interina es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3. Tanmateix, el setembre de 1979, el Congr\u00e9s Extraordinari li va tornar a assignar la Secretaria General amb el 86% dels vots i, a m\u00e9s, va refrenar la seva proposta de renunciar a la ideologia marxista per la socialdemocr\u00e0cia reformista.<\/strong> Aquests postulats tenien com a objectiu que el PSOE esdevingu\u00e9s un partit modern i interclassista, com a la resta d’Europa. No en va, des del 7 de novembre de 1978, Gonz\u00e1lez era vicepresident de la Internacional Socialista<\/strong>, on va entrar a col\u00b7laborar directament amb el seu president, l’ex canceller Willy Brandt.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”35px” el_class=”js-biografia-zarzuela-empty-space”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/4″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”3\/4″][vc_column_text el_class=”biografia-zarzuela-text-red”]\u201cL’acci\u00f3 pol\u00edtica de progr\u00e9s consisteix
\nen la capacitat d’articular respostes eficaces,
\nconjuntes i solid\u00e0ries mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg,
\nl’acord i la participaci\u00f3\u201d.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-legislatura”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”50px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-med”]A les eleccions legislatives de l’1 de mar\u00e7 de 1979<\/strong> (I Legislatura<\/strong>), el PSOE es va consolidar com a una alternativa de govern<\/strong> i va obtenir el 30,5% dels vots i 121 diputats. Gr\u00e0cies a l’augment progressiu del suport al Partit Socialista, un mes m\u00e9s tard, durant les eleccions municipals del 3 d’abril, el PSOE va guanyar a m\u00e9s d’un miler de municipis i va passar a governar a moltes de les principals ciutats d’Espanya.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” css_animation=”fadeIn” el_class=”biografia-timesection js-bio-anchor-2″ css=”.vc_custom_1488392017021{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/1982-investidura-4.jpg?id=1333) !important;}”][vc_column width=”5\/12″][\/vc_column][vc_column width=”7\/12″ el_class=”biografia-timesection-col”][vc_column_text]1982<\/p>\n

1996[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timesection-down is-right”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”4\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”8\/12″][vc_column_text]President del Govern[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”50px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-bosnia” css=”.vc_custom_1488392033343{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/1995-bosnia.jpg?id=1351) !important;background-position: 0 0 !important;background-repeat: no-repeat !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-bosnia-left” width=”5\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-bosnia-right” width=”7\/12″][vc_column_text]La crisi progressiva de l’UCD i l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 van conv\u00e8ncer l’opini\u00f3 p\u00fablica de la necessitat urgent d’un canvi pol\u00edtic. Es van convocar eleccions generals per al 28 d’octubre de 1982 i el PSOE va obtenir una vict\u00f2ria contundent, amb el 48,3% dels vots i 202 diputats, la primera majoria absoluta d’un partit. Mai abans un partit de l’esquerra no havia rebut tants vots en solitari a Espanya; era el resultat m\u00e9s destacat per a una formaci\u00f3 pol\u00edtica des de la ratificaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 l’any 1978, que havia marcat l’inici del per\u00edode democr\u00e0tic.<\/p>\n

El 2 de desembre de 1982 va tenir lloc la investidura de Felipe Gonz\u00e1lez a les Corts com a president del primer Govern socialista de la hist\u00f2ria d’Espanya, <\/strong>amb 207 vots a favor, 116 en contra i 21 abstencions (II Legislatura<\/strong>).<\/p>\n

L’arribada al Govern dels socialistes, a m\u00e9s de consolidar el lema \u00abpel canvi\u00bb que havia propugnat el PSOE durant la campanya electoral, va generar en gran part de la societat espanyola esperances de millores i transformacions a tots els nivells en un pa\u00eds que, en molts aspectes, arrossegava un retard considerable respecte a les democr\u00e0cies m\u00e9s consolidades d’Europa occidental.<\/p>\n

Durant aquesta primera legislatura de govern, en qu\u00e8 s’adoptaren moltes decisions executives i novetats legislatives, els socialistes van dur a terme una pol\u00edtica orientada, d’una banda, a aprofundir i enfortir la democr\u00e0cia i, de l’altra, a impulsar un conjunt de reformes tan importants que aquests anys aviat es van con\u00e8ixer com a la \u00abd\u00e8cada del canvi\u00bb<\/strong> i van generar un nou clima de confian\u00e7a ciutadana en les institucions.<\/p>\n

En la vessant social,<\/strong> el pa\u00eds va comen\u00e7ar a experimentar aven\u00e7os clars per tal de cimentar l’estat del benestar<\/strong>. D’una banda, es van modernitzar els trams escolars b\u00e0sics mitjan\u00e7ant la Llei Org\u00e0nica del Dret a l’Educaci\u00f3 (LODE) de juliol de 1985, seguida, l’octubre de 1990, ja en la tercera legislatura socialista, per la Llei Org\u00e0nica d’Ordenaci\u00f3 General del Sistema Educatiu (LOGSE), que va reestructurar l’ensenyament secundari i va universalitzar l’educaci\u00f3 p\u00fablica gratu\u00efta fins als 16 anys. D’altra banda, es va desenvolupar un ampli sistema de Seguretat Social integral i sostingut per les cotitzacions dels afiliats. La Llei General de Sanitat (1986) va regular el funcionament d’un Sistema Nacional de Salut que havia d’oferir assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria p\u00fablica, gratu\u00efta, universal i d’alta qualitat. El nou marc va canviar el model de sanitat p\u00fablica a Espanya: la prestaci\u00f3 del servei va deixar de dependre de la cotitzaci\u00f3 dels treballadors, \u00e9s a dir, va deixar de considerar-se una asseguran\u00e7a social i va esdevenir un dret ciutad\u00e0 universal i de car\u00e0cter ineludible. A m\u00e9s, es va aprovar la Llei Org\u00e0nica 9\/1985 de Reforma del Codi Penal, la despenalitzaci\u00f3 parcial de l’avortament i la reforma i professionalitzaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit (que va rebre el nom de \u00abtransici\u00f3 militar\u00bb).[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”25px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-bosnia-economico”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-bosnia-economico-left-col” width=”1\/2″][vc_column_text]En l’\u00e0mbit econ\u00f2mic<\/strong>, el Govern va iniciar unes reformes estructurals del sector productiu que eren ineludibles per a la modernitzaci\u00f3 del pa\u00eds<\/strong>. L’element m\u00e9s visible d’aquest proc\u00e9s va ser la reconversi\u00f3 industrial en sectors com la sider\u00fargia, la construcci\u00f3 naval o la ind\u00fastria qu\u00edmica. Els governs socialistes es van caracteritzar pel pragmatisme econ\u00f2mic i per una pol\u00edtica social activa<\/strong>, la qual cosa els va dur a guanyar-se la confian\u00e7a de la patronal, sense oblidar els sindicats, amb qu\u00e8 va signar un Acord Econ\u00f2mic i Social (1984). No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que m\u00e9s endavant es van convocar fins a quatre vagues generals (l’any 1985, 1988, 1992 \u2014aquesta de mitja jornada\u2014 i 1994: contra la reforma de les pensions, contra el pla d’ocupaci\u00f3 juvenil i la pol\u00edtica econ\u00f2mica del Govern, contra la reforma laboral i contra la reforma del subsidi d’atur, respectivament).[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”183″ img_size=”full”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”35px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-large”]Durant els \u00faltims anys de l’administraci\u00f3, el parc d’empreses de l’Estat va experimentar un proc\u00e9s de racionalitzaci\u00f3 directiva, orientada a la modernitzaci\u00f3 i la competitivitat del sistema productiu nacional, que assumia la mentalitat empresarial al mercat com\u00fa europeu altament competitiu i promovia l’efici\u00e8ncia dels grups d’empreses p\u00fabliques que tenien encomanada la gesti\u00f3 de les companyies.<\/p>\n

Pel que fa a les relacions internacionals<\/strong>, els governs de Gonz\u00e1lez van donar l’impuls definitiu a l’apertura a l’exterior iniciada pels primers governants democr\u00e0tics. L’estrat\u00e8gia internacionalista es va plasmar en la inserci\u00f3 en les estructures euroatl\u00e0ntiques, el rebuig de l’unilateralisme i la no alineaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

El 20 de juny de 1983, Gonz\u00e1lez va anar de visita oficial a Washington, on fou rebut pel president Ronald Reagan. El propi Reagan va definir el seu hoste espanyol com a \u00abagut, brillant, amb personalitat, jove, moderat i pragm\u00e0tic socialista\u00bb. La bona comunicaci\u00f3 i entesa es van mantenir durant dues noves trobades amb el president de l’EUA l’any 1985, la primera durant el mes de maig a Madrid i la segona el setembre a Washington.<\/p>\n

Per tal de complir un comprom\u00eds electoral, Gonz\u00e1lez va convocar per al 12 de mar\u00e7 de 1986 el refer\u00e8ndum sobre l’OTAN<\/strong>. Es tractava d’una votaci\u00f3 no vinculant i nom\u00e9s consultiva, per\u00f2 corria el risc d’esdevenir un plebiscit sobre la gesti\u00f3 del Govern; si els resultats eren negatius tan a la vora de les eleccions generals, la situaci\u00f3 podia complicar-se molt. A m\u00e9s, s’havia produ\u00eft un canvi de posici\u00f3 del govern respecte a l’OTAN, at\u00e8s que el PSOE s’havia manifestat en contra d’ingressar-hi abans d’entrar al Govern. La implicaci\u00f3 i determinaci\u00f3 del president va ser decisiva per canviar l’opini\u00f3 de l’electorat, que finalment va aprovar la perman\u00e8ncia a l’OTAN segons les condicions fixades pel Govern. El s\u00ed a l’OTAN va guanyar amb el 52,5% dels vots.<\/p>\n

Nom\u00e9s tres mesos despr\u00e9s, el 22 de juny de 1986<\/strong>, es van celebrar novament eleccions amb un resultat positiu: el PSOE les va guanyar i va obtenir el 44,1% dels vots i 184 diputats; va tornar a governar amb majoria absoluta en la III Legislatura<\/strong>.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-helicoptero” css=”.vc_custom_1488392050710{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/1983-fg-helicoptero.jpg?id=1353) !important;background-position: 0 0 !important;background-repeat: no-repeat !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_column_text]La pedra angular de pol\u00edtica exterior<\/strong> va ser l’entrada a les Comunitats Europees, una fita que tots els governs havien perseguit des de 1962, malgrat que nom\u00e9s es va aconseguir, un cop eliminades les desconfiances i retic\u00e8ncies del nacionalisme franquista, arran de la sol\u00b7licitud oficial presentada per Adolfo Su\u00e1rez l’any 1977. Per als governs de la democr\u00e0cia era fonamental superar la marginaci\u00f3 secular d’Espanya en el concert econ\u00f2mic i pol\u00edtic europeu.<\/p>\n

El 12 de juny de 1985<\/strong>, despr\u00e9s de sis anys de negociacions dures i sinuoses en qu\u00e8 havia estat necessari abra\u00e7ar l’\u00e0mbit jurisdiccional del Consell d’Europa, adaptar les estructures productives d’un pa\u00eds sotm\u00e8s al proteccionisme i v\u00e8ncer les resist\u00e8ncies franceses a la compet\u00e8ncia que podia suposar el potent sector agrari espanyol, Gonz\u00e1lez va signar al Palau Reial de Madrid l’Acta d’Adhesi\u00f3 a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE), la Comunitat Europea del Carb\u00f3 i de l’Acer (CECA) i la Comunitat Europea de l’Energia At\u00f2mica (EURATOM).<\/strong> L’ingr\u00e9s formal a les Comunitats Europees va tenir lloc l’1 de gener de 1986 i va coincidir amb la incorporaci\u00f3 de Portugal.<\/p>\n

El 29 d’octubre de 1989<\/strong>, set anys despr\u00e9s d’haver arribat al poder, es van tornar a celebrar eleccions i el PSOE va tornar a assolir un gran \u00e8xit, amb el 39,6% dels vots i 175 diputats (IV Legislatura<\/strong>).<\/p>\n

Entre la primera presid\u00e8ncia de torn del Consell<\/strong>, que va tenir lloc el primer semestre de 1989<\/strong>, i la segona, del segon semestre de 1995<\/strong>, el pes espec\u00edfic d’Espanya i la influ\u00e8ncia del pa\u00eds a la nova Uni\u00f3 Europea<\/strong> (des de novembre de 1993) van ser fruit, en gran part, de l’adscripci\u00f3 de tesis m\u00e9s europeistes. El maig de 1993 Gonz\u00e1lez va \u00e9sser guardonat per la seva contribuci\u00f3 a la unitat europea amb el Premi Internacional Carlemany, <\/strong>que li fou atorgat a la ciutat alemanya d’Aquisgr\u00e0. Era el tercer espanyol en obtenir aquest premi tan prestigi\u00f3s, que abans havien rebut el pensador i diplom\u00e0tic Salvador de Madariaga (1973) i el rei Joan Carles (1982). L’any 1994 els governants europeus es van plantejar seriosament l’opci\u00f3 de triar el socialista espanyol per substituir el socialista franc\u00e8s Jacques Delors al capdavant de la Comissi\u00f3 Europea, per\u00f2 Gonz\u00e1lez va rebutjar aquesta possibilitat, tot contradient els qui pensaven que no desaprofitaria l’oportunitat d’abandonar el Govern i entrar a Europa per la porta gran.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”25px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-title-large”]\u201cEls compromisos electorals s’han de complir i, si alguna circumst\u00e0ncia ho impedeix o provoca un canvi d’opini\u00f3, hom ha d’explicar-ho amb veracitat, sense buscar culpes alienes, tot evitant de la sensaci\u00f3 d’engany que predomina a la pol\u00edtica espanyola\u201d.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-diplomatica” css=”.vc_custom_1488392065629{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/felipe-gonzalez-china.jpg?id=198) !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_column_text]El rellan\u00e7ament de les relacions diplom\u00e0tiques<\/strong> d’Espanya durant els 14 anys de govern socialista va anar molt m\u00e9s enll\u00e0 del context euroatl\u00e0ntic. Espanya va esdevenir un pa\u00eds que inspirava confian\u00e7a tant als \u00e0rabs com als israelians, un pa\u00eds que podia fer de pont intercultural, at\u00e8s que havia estat, en el passat, p\u00e0tria multisecular i de conviv\u00e8ncia entre musulmans i jueus. De fet, el gener de 1986, el Govern va restablir les relacions diplom\u00e0tiques amb Israel, que va recon\u00e8ixer com a Estat. Aquesta dualitat singular va donar lloc a l’elecci\u00f3 de Madrid com a seu de la hist\u00f2rica confer\u00e8ncia que, sota l’\u00e8gida dels Estats Units i amb el patrocini compartit de l’URSS, va impulsar el proc\u00e9s de pau al Pr\u00f2xim Orient.<\/strong> L’acte es va celebrar al Palau Reial de Madrid entre el 30 d’octubre i l’1 de novembre de 1991<\/strong>. A m\u00e9s de les delegacions d’Israel, Jord\u00e0nia-Palestina, Egipte, S\u00edria i L\u00edban, hi van assistir els dos copatrocinadors, els presidents Bush i Gorbachov.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”25px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-large”]A l’Am\u00e8rica Llatina<\/strong>, Espanya va tenir una implicaci\u00f3 for\u00e7a important als processos de pau a Am\u00e8rica Central <\/strong>despr\u00e9s de la creaci\u00f3 del Grup de Contadora i del Grup de suport a Contadora. Entre 1989 i 1991 Gonz\u00e1lez va formar part del grup de \u00abpresidents amics\u00bb que va esfor\u00e7ar-se per assolir bons resultats al proc\u00e9s de pau a El Salvador. El gener de 1992 Gonz\u00e1lez va ser testimoni i va tenir una pres\u00e8ncia destacada a la signatura a Chapultepec (M\u00e8xic) dels Acords de Pau entre el president Alfredo Cristiani i la guerrilla de l’FMLN que van suposar el final de 12 anys de cruenta guerra civil.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”10px”][vc_single_image image=”205″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_empty_space height=”10px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-large”]D’altra banda, els lligams pol\u00edtics i culturals entre Espanya i el subcontinent van adquirir una dimensi\u00f3 multilateral amb l’activaci\u00f3 de les Cimeres Iberoamericanes<\/strong>, la segona de les quals es va celebrar a Madrid el 23 de juliol de 1992<\/strong>, l’any de l’emblem\u00e0tic Cinqu\u00e8 Centenari. L’augment de la pres\u00e8ncia i la influ\u00e8ncia d’Espanya a Sud-Am\u00e8rica no hauria estat possible sense la cordialitat de les relacions personals i l’afinitat ideol\u00f2gica dins de la Internacional Socialista de Felipe Gonz\u00e1lez envers els presidents socialdem\u00f2crates de Vene\u00e7uela (Carlos Andr\u00e9s P\u00e9rez), Per\u00fa (Alan Garc\u00eda P\u00e9rez), Bol\u00edvia (Jaime Paz Zamora) i Brasil (Fernando Henrique Cardoso), a banda del radical argent\u00ed Ra\u00fal Alfons\u00edn i l’uruguai\u00e0 Julio Mar\u00eda Sanguinetti.<\/p>\n

No podem oblidar que 1992 va ser per a Espanya l’any de les grans celebracions: els Jocs Ol\u00edmpics a Barcelona<\/strong>, l’Exposici\u00f3 Universal de<\/strong> Sevilla<\/strong> i el Cinqu\u00e8 Centenari del Descobriment d’Am\u00e8rica.<\/strong> Aquests esdeveniments van tenir un \u00e8xit indiscutible i van situar Espanya dins del cercle redu\u00eft de nacions amb reputaci\u00f3 de solidesa i modernitat<\/strong>. A m\u00e9s, van suposar (d’una manera molt directa) el motor de la modernitzaci\u00f3 de les infraestructures de Barcelona i Sevilla, malgrat que tamb\u00e9 van redundar en benefici de tota Espanya. Aquest \u00e9s el cas, per exemple, del tren d’alta velocitat (AVE) Madrid-Sevilla, que va suposar tota una revoluci\u00f3 del transport ferroviari.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”209″ img_size=”full” alignment=”center” el_class=”biografia-reyes-img”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-transatlantica”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_column_text]El 6 de juny de 1993<\/strong> es van celebrar eleccions generals anticipades i, per primer cop des de 1982, el PSOE va obtenir una majoria simple (38,8% dels vots i 159 diputats), la qual cosa va fer necessari cercar suports parlamentaris en els partits nacionalistes moderats que governaven a Catalunya (CiU) i al Pa\u00eds Basc (PNB) per assegurar la governabilitat de la V Legislatura<\/strong>.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_column_text]El desembre de 1995, a la recta final del seu mandat i coincidint amb la presid\u00e8ncia semestral espanyola del Consell de la UE, el protagonisme exterior d’Espanya va ser molt destacat.<\/strong> Madrid va ser l’escenari de tres fets fonamentals: el dia 3 es va signar a la ciutat la Nova Agenda Transatl\u00e0ntica amb els Estats Units, <\/strong>juntament amb el president Bill Clinton i el president de la Comissi\u00f3 Europea Jacques Santer; els dies 15 i 16 el Consell Europeu va aprovar el nom d’euro<\/em> per a la futura moneda europea;<\/strong> i el dia 15, els ministres d’afers exteriors van signar l’Acord Marc Interregional de Cooperaci\u00f3 entre la Comunitat Europea i el MERCOSUR<\/strong>. Una mica abans, el 27 i el 28 de novembre, Barcelona havia acollit la I Confer\u00e8ncia Euromediterr\u00e0nia (CEM)<\/strong>, un esdeveniment que va suposar el naixement del Partenariat Euromediterrani i l’inici del Proc\u00e9s de Barcelona.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”30px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-large”]A m\u00e9s, el 14 de desembre de 1995, Felipe Gonz\u00e1lez va representar la UE en qualitat de president de torn del Consell Europeu en la signatura solemne a Par\u00eds de l’Acord General per a la Pau a B\u00f2snia i Hercegovina<\/strong> que s’havia adoptat el mes anterior a Dayton (Estats Units) per part dels tres presidents de l’antiga Iugosl\u00e0via involucrats al conflicte: el bosni\u00e0 Alija Izetbegovic, el serbi Slobodan Milosevic i el croata Franjo Tudjman. A la capital gal\u00b7la el president espanyol va compartir un testimoni garant amb el president franc\u00e8s Jacques Chirac, el president Clinton, el canceller Kohl, el primer ministre brit\u00e0nic John Major i primer ministre rus Viktor Chernomyrdin.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”40px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” css_animation=”fadeIn” el_class=”biografia-timesection js-bio-anchor-3″ css=”.vc_custom_1488392085014{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/prueba-1.jpg?id=914) !important;background-position: center;background-repeat: no-repeat !important;background-size: cover !important;}”][vc_column width=”1\/2″ el_class=”biografia-timesection-col” css=”.vc_custom_1480524037925{padding-top: 800px !important;padding-bottom: 800px !important;}”][vc_column_text]1996<\/p>\n

2004[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timesection-down is-left biografia-timesection-diputado”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_column_text]Expresident’i diputat[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-consecutiva”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”6\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”6\/12″][vc_column_text]<\/p>\n

\u201cLa unitat europea no es pot fer nom\u00e9s cap endins, sin\u00f3 tamb\u00e9 cap enfora d’Europa. La naturalesa hist\u00f2rica d’Europa consisteix, precisament, en abocar-se al m\u00f3n\u201d.<\/p><\/blockquote>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-med no-padding”]El 3 de mar\u00e7 de 1996<\/strong> es van celebrar les eleccions per a la VI Legislatura<\/strong> i Felipe Gonz\u00e1lez s’hi va presentar com a candidat el Govern per setena vegada consecutiva. Despr\u00e9s de quatre legislatures i tretze anys i mig de president del Govern, el PSOE va perdre les eleccions amb el 37,6% dels vots i 141 escons. El maig de 1996 va acabar, doncs, el mandat.<\/p>\n

Sense cap mena de dubte, la crisi econ\u00f2mica, el descontent amb algunes de les mesures adoptades, el desgast de molts anys de govern i l’afartament de la poblaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels esc\u00e0ndols i casos de corrupci\u00f3 del partit (com ara Filesa, Ibercorp, el cas Juan Guerra o Luis Rold\u00e1n i la guerra bruta contra ETA, entre d’altres), amb diverses dimissions de ministres, no nom\u00e9s van provocar un enfrontament dur amb l’oposici\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 van minar la confian\u00e7a dels electors en el PSOE i en el seu govern i es van traduir en una derrota electoral.<\/p>\n

A partir d’aquell moment, com a expresident, Gonz\u00e1lez va dur a terme una activitat intensa, tant a Europa com a Am\u00e8rica Llatina, i va participar ass\u00edduament a seminaris i confer\u00e8ncies, molt enfocats a analitzar el fenomen de la globalitzaci\u00f3 i els desafiaments que comporta.<\/p>\n

El desembre de 1996<\/strong> va encap\u00e7alar a Belgrad l’equip de l’OSCE<\/strong> que va investigar les irregularitats denunciades a les eleccions municipals s\u00e8rbies i tamb\u00e9 va assumir tasques de mediaci\u00f3<\/strong> entre el r\u00e8gim de Milosevic i l’oposici\u00f3 democr\u00e0tica. Posteriorment, el mar\u00e7 de 1998, el Grup de Contacte per a Kosovo el va nomenar enviat conjunt de l’OSCE (com a representant personal del president en exercici, el ministre d’afers exteriors polon\u00e8s Bronislaw Geremek) i de la UE (com a representant especial del Consell, que va aprovar-ne el nomenament el mes de juny sota la presid\u00e8ncia brit\u00e0nica) per fer de mediador en el conflicte que vivia la prov\u00edncia de majoria albanesa per\u00f2 sobirania s\u00e8rbia, per\u00f2 l’ex governant espanyol no va arribar a complir la seva missi\u00f3 perqu\u00e8 les autoritats de Belgrad es van negar a rebre’l.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”5px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-renuncia” css=”.vc_custom_1488392101262{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/onu.jpg?id=948) !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-renuncia-left” width=”1\/2″][vc_column_text]El 20 de juny de 1997<\/strong> va anunciar la seva ren\u00fancia a la Secretaria General del PSOE<\/strong> quan va comen\u00e7ar el XXXIV Congr\u00e9s. A les eleccions de l’any 2000 (VII Legislatura) va renovar la seva acta de diputat al Congr\u00e9s, per\u00f2 no per Madrid, sin\u00f3 per Sevilla. Va ser la seva darrera legislatura, ja que no es va tornar a presentar a les eleccions del 14 de mar\u00e7 de 2004. Malgrat no ser diputat ni tenir c\u00e0rrecs dins del partit, Gonz\u00e1lez mai no s’ha desvinculat del PSOE i ha col\u00b7laborat amb els \u00f2rgans de direcci\u00f3 del partit sempre que li ho han demanat.<\/p>\n

A finals de 1998<\/strong> es va repetir la situaci\u00f3 de 1994 amb Delors, perqu\u00e8 era l’hora del relleu del luxemburgu\u00e8s Jacques Santer com a president de la Comissi\u00f3 Europea. Malgrat que el Govern socialista de Portugal i el propi Delors l’havien proposat com a candidat, Gonz\u00e1lez va declinar l’oferta tot afirmant que no volia ocupar cap c\u00e0rrec de naturalesa institucional.<\/p>\n

L’any 1999<\/strong> va abandonar la vicepresid\u00e8ncia de la Internacional Socialista, que ocupava des de 1978, per\u00f2 abans l’organitzaci\u00f3 el va fer responsable de la Comissi\u00f3 Progreso Global<\/em><\/strong>,<\/em> la missi\u00f3 de la qual era redactar un nou manifest de l’ideari socialdem\u00f2crata com a resposta a la globalitzaci\u00f3. El text, que es considera una s\u00edntesi de la Tercera Via del brit\u00e0nic Tony Blair i el socialisme m\u00e9s cl\u00e0ssic del franc\u00e8s Lionel Jospin, va servir de base per a la Declaraci\u00f3 que va tancar el XXI Congr\u00e9s de la Internacional Socialista, celebrat a Par\u00eds el novembre de 1999. En relaci\u00f3 amb l’esmentada Comissi\u00f3, es va crear tamb\u00e9 la Fundaci\u00f3 Progreso Global,<\/strong> que va presidir fins a l’any 2009.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-renuncia-right” width=”1\/2″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][vc_empty_space height=”25px”][vc_column_text el_class=”biografia-renuncia-text-down”]L’octubre de 2001<\/strong>, despr\u00e9s dels atemptats de l’11 de setembre, Felipe Gonz\u00e1lez va ser un dels los 35 l\u00edders mundials en actiu o retirats que van participar a Madrid a la Confer\u00e8ncia sobre Transici\u00f3 i Consolidaci\u00f3 Democr\u00e0tiques (CTCD),<\/strong> un acte que va inaugurar Mija\u00edl Gorbachov. El maig de 2002, fruit de la CTCD, va sorgir el Club de Madrid<\/strong>, un extens marc de trobada d’alguns dels governants retirats m\u00e9s coneguts del lideratge internacional.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”25px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row parallax=”content-moving-fade” css_animation=”fadeIn” el_class=”biografia-timesection js-bio-anchor-4″ css=”.vc_custom_1488392118836{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/zp-1.jpg?id=2309) !important;background-position: center;background-repeat: no-repeat !important;background-size: cover !important;}”][vc_column width=”5\/12″][\/vc_column][vc_column width=”7\/12″ el_class=”biografia-timesection-col”][vc_column_text]2004<\/p>\n

Actualitat[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-timesection-down is-right biografia-timesection-down-actualidad”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”4\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”8\/12″][vc_column_text]Exdiputat[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-alejado”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”55px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-extralarge no-padding tipo-thin”]Com a expresident, va tenir l’oportunitat d’ingressar com a conseller nat o vitalici al Consell d’Estat, per\u00f2 hi va renunciar. D’altra banda, el rei Joan Carles li va oferir un t\u00edtol nobiliari, com ja havia fet amb Su\u00e1rez (que va esdevenir duc) per\u00f2 Gonz\u00e1lez ho va declinar amablement per motius de coher\u00e8ncia personal i pol\u00edtica.<\/p>\n

Lluny de la vida pol\u00edtica espanyola<\/strong>, va seguir immers en una densa agenda internacional<\/strong>. L’any 2005 va exercir discretament de mediador entre el Govern colombi\u00e0 d’\u00c1lvaro Uribe i la guerrilla de l’Ex\u00e8rcit d’Alliberament Nacional, per tal de promoure un acord de pau que finalment no es va concretar. L’any 2006 va dur a terme una tasca similar entre els governs de l’Iran i dels Estats Units, en un intent d’acostar postures al conflicte sobre el programa nuclear irani\u00e0.<\/p>\n

El 27 de juliol de 2007,<\/strong> el Govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, a proposta del ministre d’afers exteriors, Miguel \u00c1ngel Moratinos, el va nombrar Ambaixador Extraordinari i Plenipotenciari per la Commemoraci\u00f3 dels Bicentenaris de la Independ\u00e8ncia de les Rep\u00fabliques Iberoamericanes<\/strong>.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”25px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-sabios” css=”.vc_custom_1488392133559{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/e-0001_recorte.jpg?id=2302) !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”5\/12″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”7\/12″][vc_column_text]El 14 de desembre de 2007 els caps d’estat i de govern de la UE, reunits al Consell Europeu a Brussel\u00b7les, van designar-lo president del Grup de Reflexi\u00f3 sobre el futur d’Europa, <\/strong>tamb\u00e9 anomenat consell de savis. Aquest grup de reflexi\u00f3, integrat per nou personalitats de reconegut prestigi pol\u00edtic, empresarial i acad\u00e8mic (l’octubre de 2008 el Consell Europeu va ampliar els components del grup a dotze), es va constituir amb el prop\u00f2sit d’estudiar i proposar respostes als reptes de la Uni\u00f3 a llarg termini, concretament en l’horitz\u00f3 dels anys 2020-2030.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”35px”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-fenosa”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-large no-padding”]El febrer de 2009 va passar a formar part del nou Consell de Pol\u00edtica Internacional i Cooperaci\u00f3 del PSOE, l’objectiu del qual \u00e9s oferir suport al Ministeri d’Exteriors.<\/p>\n

Entre desembre de 2009<\/strong> i desembre de 2012<\/strong> va ser President del Consell de Participaci\u00f3 de l’Espai Natural de Do\u00f1ana<\/strong>, un organisme col\u00b7legiat de car\u00e0cter predominantment consultiu i deliberant adscrit a la Conselleria de Medi Ambient i Ordenaci\u00f3 del Territori de la Junta d’Andalusia.<\/p>\n

Entre desembre de 2010 i maig de 2015 va ser conseller independent del Consell d’administraci\u00f3 de Gas Natural Fenosa.<\/p>\n

A m\u00e9s, va fundar empreses com ara Ialcon Consultor\u00eda el 2001 i Tagua Capital el 2011, una gestora de fons d’inversi\u00f3 en sectors com salut, energia i tecnologies de la informaci\u00f3, que ja no segueix en actiu.<\/p>\n

El desembre de 2014<\/strong> el president de Col\u00f2mbia, Juan Manuel Santos, li va atorgar la nacionalitat colombiana<\/strong>. Pel que fa a Col\u00f2mbia, Felipe Gonz\u00e1lez no nom\u00e9s ha participat com a mediador en el proc\u00e9s de pau <\/strong>amb la guerrilla de les FARC durant molts anys (tot dedicant-hi esfor\u00e7os pol\u00edtics i personals) sin\u00f3 que ha estat una de les personalitats (juntament amb el Centre Internacional de Toledo per a la Pau o els expresidents Jos\u00e9 Mujica i Ricardo Lagos, entre d’altres) que van promoure la candidatura de Juan Manuel Santos al Nobel de la Pau (2016) despr\u00e9s de la signatura dels acords de pau.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”261″ img_size=”full”][vc_single_image image=”929″ img_size=”full”][vc_single_image image=”933″ img_size=”full”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-bonifacio”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”35px”][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-large no-padding”]Des del mar\u00e7 de 2016 \u00e9s el titular de la C\u00e0tedra iberoamericana ‘Jos\u00e9 Bonifacio’ de la Universitat brasilera de Sao Paulo<\/strong>, la principal universitat de Llatinoam\u00e8rica. L’objectiu d’aquesta c\u00e0tedra, creada l’any 2013, \u00e9s refor\u00e7ar les \u00abrelacions iberoamericanes\u00bb amb el suport de personalitats del m\u00f3n de la cultura, l’economia i la pol\u00edtica.<\/p>\n

El desembre de 2013 es va registrar la Fundaci\u00f3<\/strong><\/a> que porta el seu nom i que es va posar en marxa a finals de 2016 amb l’objectiu de posar a disposici\u00f3 de tots els ciutadans el seu arxiu documental, a m\u00e9s d’organitzar i impulsar activitats i projectes que contribueixin a la igualtat d’oportunitats i ofereixin eines per enfrontar-nos com a societat als reptes del segle XXI.<\/p>\n

Felipe Gonz\u00e1lez \u00e9s membre de<\/a> diverses institucions i fundacions<\/strong>, ja sigui com a membre d’honor o patr\u00f3, com ara l’associaci\u00f3 Jean Monnet, el Club de Roma, la Fundaci\u00f3 Alternativas, el Real Instituto Elcano, la Fundaci\u00f3 Barenboim-Said, la Fundaci\u00f3 C\u00edrculo de Montevideo, la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch, la Fundaci\u00f3 Tomas Meabe, el Consell editorial del Grup Prisa o la C\u00e0tedra d’Estudis Iberoamericans Jes\u00fas de Polanco, entre d’altres.<\/p>\n

A m\u00e9s, ha rebut la condecoraci\u00f3<\/strong> de la Gran Creu de l’Ordre de Crist de la Rep\u00fablica Portuguesa, la Gran Creu d’or al m\u00e8rit per la Rep\u00fablica d’\u00c0ustria, la Medalla d’Honor de Madrid, \u00e9s Cavaller del Collar de l’Ordre d’Isabel la Cat\u00f2lica i Fill Predilecte de Sevilla i d’Andalusia, entre altres distincions<\/a>, a m\u00e9s de ser doctor honoris causa per les universitats de Lovaina, Tolosa i Tel Aviv.<\/p>\n

Ha publicat diversos llibres<\/a><\/strong>, entre els quals podem destacar els seg\u00fcents: Qu\u00e9 es.<\/em> El Socialismo <\/em>(1997), Memorias del Futuro.<\/em> Reflexiones sobre el tiempo presente <\/em>(2003), Mi idea de Europa <\/em>(2010) o En busca de Respuestas.<\/em> El liderazgo en tiempo de crisis <\/em>(2013).<\/p>\n

En l’actualitat dedica el seu temps lliure a impartir confer\u00e8ncies, a oferir consell i ajuda a diferents pa\u00efsos (sobretot d’Europa i Llatinoam\u00e8rica) i a treballar al seu taller i al camp.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-final”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_empty_space height=”35px”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/3″][vc_single_image image=”940″ img_size=”full” el_class=”mbottom-0″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”2\/3″][vc_column_text el_class=”biografia-section-text-heavy tipo-thin mbottom-0″]”Podem distingir diversos tipus de pol\u00edtics. Alguns tenen principis, per\u00f2 no tenen idees. D’altres tenen idees, per\u00f2 no pas principis. I n’hi ha molts que no tenen ni idees ni principis. Finalment, haur\u00edem de procurar identificar els que tenen idees i principis”[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-final-firma”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”2\/3″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″][vc_single_image image=”284″ img_size=”full” alignment=”right”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”biografia-section biografia-final-firma”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”2\/3″][vc_column_text el_class=”biografia-final-firma-text”]Biografia elaborada a partir de la biografia escrita per Roberto Ortiz de Z\u00e1rate, de la Fundaci\u00f3 CIDOB, la informaci\u00f3 disponible a la web del PSOE (Historia del PSOE:<\/em> Transici\u00f3n, Renovaci\u00f3n y Gobierno (1977- 1996)<\/em> i elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row el_class=”biografia-banner js-biografia-banner” css=”.vc_custom_1488391833660{background-image: url(https:\/\/fgadm.felipegonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/bio-banner.jpg?id=65) !important;}”][vc_column el_class=”vc-container”][vc_row_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-banner-left” width=”1\/2″][\/vc_column_inner][vc_column_inner el_class=”biografia-banner-right” width=”1\/2″][vc_column_text el_class=”biografia-banner-text”]Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d’Espanya durant la segona meitat del segle XX. Va ser un dels protagonistes de la transici\u00f3 democr\u00e0tica i el tercer president del Govern d’Espanya\u00a0des de la reinstauraci\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-biografia.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2342","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\nDades biogr\u00e0fiques Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya durant la segona meitat del segle XX.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Dades biogr\u00e0fiques Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya durant la segona meitat del segle XX.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Felipe Gonz\u00e1lez\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-02-19T15:36:42+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"38 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/\",\"name\":\"Dades biogr\u00e0fiques Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/#website\"},\"datePublished\":\"2016-11-30T08:42:02+00:00\",\"dateModified\":\"2018-02-19T15:36:42+00:00\",\"description\":\"Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya durant la segona meitat del segle XX.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Biografia\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/\",\"name\":\"Felipe Gonz\u00e1lez\",\"description\":\"Felipe Gonz\u00e1lez\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca-ES\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Dades biogr\u00e0fiques Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez","description":"Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya durant la segona meitat del segle XX.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Dades biogr\u00e0fiques Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez","og_description":"Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya durant la segona meitat del segle XX.","og_url":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/","og_site_name":"Felipe Gonz\u00e1lez","article_modified_time":"2018-02-19T15:36:42+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Est. reading time":"38 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/","url":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/","name":"Dades biogr\u00e0fiques Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/#website"},"datePublished":"2016-11-30T08:42:02+00:00","dateModified":"2018-02-19T15:36:42+00:00","description":"Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez \u00e9s una de les figures pol\u00edtiques fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya durant la segona meitat del segle XX.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca-ES","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/bio\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Biografia"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/#website","url":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/","name":"Felipe Gonz\u00e1lez","description":"Felipe Gonz\u00e1lez","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca-ES"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2342","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2342"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2342\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3037,"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2342\/revisions\/3037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.felipegonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}