Felipe González. Un estilo ético.

Aquest llibre té una temàtica variada, tan variada com la vida de la persona que el protagonitza. S’hi descriu la infància de González en un barri perifèric de Sevilla, l’educació a un col·legi religiós viscuda sense traumes ni entusiasmes, la sega d’herba per alimentar les vaques del negoci familiar, l’esport, Antonio Machín i el Cardenal Segura, les lectures a l’acollidora biblioteca de la Casa Amèrica, els records d’Ornar Torrijas i els diàlegs amb Carlos Andrés Pérez, el sentiment paternal de Willy Brandt i altres líders socialistes, la profunda senzillesa d’Olof Palme, el lideratge silenciós i important de Bruno Kreisky, el tracte amb Adolfo Suárez i amb Joaquín Garriges,

l’OTAN i Europa, ens anomenats poders fàctics, el sentiment i la raó, la religió i la vida, la lectura com a necessitat vital, la cultura com a ornament o com a vivència profunda, la relació d’un pare amb els seus fills, la influència de la ràdio i la televisió en la vida política, el que faria Felipe González si deixés la política, el projecte històric del PSOE, la salut i la malaltia, la cera i de la flor del taronger…